En obrir l'Ajuntament un nou carrer, a les darreries del segle passat, quedà al descobert aquesta torre que tenia indubtablement la funció de guaita per rebre i transmetre els senyals d'alarma en els casos d'atacs pirates, molt freqüents fins al segle XVII, moment en què les torres de guaita i defensa van passar de propietat municipal a privada.

Bibliografia

• L'Ajuntament confecciona un cens per preservar les torres de defensa. El Pont de fusta: revista de Vila-seca i de Salou, 1991, núm.147, p. 14.
• ALOGUÍN i PALLACH, Ramon. Guia de fortificacions de Tarragona. Tarragona: Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Tarragona: JTFM Associats, 1998. p. 122-124. ISBN 84-7320-071-3.
• Dossier Torres de defensa de Vila-seca: [diversos articles]. 1989-1996. 1 v.
• JANSÀ i GRAN, Carles. Llocs singularitzats: la Torre de Ca la Tuies. El Pont de fusta: revista de Vila-seca i de Salou, 2012, núm. 382, p. 18. 
• LIAÑO MARTÍNEZ, Emma. Vila-seca i Salou: el seu passat monumental. Vila-seca-Salou: Agrupació Cultural de Vila-seca i Salou, DL 1984. (Monografies de Vila-seca i Salou ; 9). ISBN 84-398-1764-9.
• Torres de defensa. Vila-seca: l'Ajuntament, cop. 1991.
• JANSÀ i GRAN, Carles. Les torres de defensa: un llegat del nostre passat. A: Vila-seca inèdit: IV recull d'articles i treballs de recerca publicats al Pont de fusta. Vila-seca: l'Ajuntament, 2019. p. 75-89.