El santuari de la Mare de Déu de La Pineda, situat a uns 300 metres al nord de la cruïlla entre l'autovia de Salou - Tarragona i la carretera de La Pineda en direcció a Vila-seca, va ser erigit cap a la segona meitat del segle XIII. L'any 1708, el senyor de La Pineda i sagristà major de la catedral, Joan Martí i Perelló, va donar permís a les autoritats de Vila-seca per a restaurar i engrandir el santuari. Les obres es van realitzar entre els anys 1712 i 1758. Els elements més importants conservats són: la imatge de la Mare de Déu, baix relleu en una placa de pedra, atribuïda a la segona meitat del segle XIV, i la torre medieval de defensa. Actualment és un santuari, però en altres temps fou església i parròquia de l'antic territori de La Pineda.

Bibliografia

• ANTON CLAVÉ, Salvador. El santuari de la Mare de Déu de La Pineda: origen, història i evolució. Vila-seca i Salou: Patronat de la Mare de Déu de La Pineda, 1988.
• JANSÀ i GRAN, Carles. Llocs singularitzats: l'Ermita de la Pineda i la torre de l'ermita. El Pont de fusta: revista de Vila-seca i de Salou, 2012, núm. 380, p. 22.
• LÓPEZ RIBERA, Yolanda. El futur de l'Ermita de la Pineda. Pont de fusta: revista de Vila-seca i de Salou, 1996, núm. 204, p. 12.
• VIDAL i SOLÉ, Mercè. El retaule major de l'Ermita de La Pineda i el seu entorn. Treballs canongins, 1990, p. 211-219.
• Dossier Ermita de La Pineda: [diversos articles]. 1989-1994. 1 v.