Aquesta estança nord de la planta noble del castell és l’esplèndid menjador, amb una xemeneia modernista de ceràmica vidrada que presideix l’espai i que està rematada amb un escut heràldic pintat que correspon al de la família Sicart.
En aquest espai destaca especialment la taula on feien els àpats i rebien els convidats. Aquesta va ser feta amb un tipus de fusta d’extrema resistència provinent d’un arbre africà. L’aspecte més curiós és que hom pot adonar-se que l’amplada de la taula correspon a un sol tall. Aquest fet es deu a que el tronc de l’arbre era d’una gran dimensió, amb la qual cosa es va aconseguir que amb un tall vertical s’obtingués una taula d’aquesta mida. La magnificència de la taula és tal, que la senyora Sicart no deixava posar estovalles per tal de poder contemplar l’elegància i la riquesa de la fusta.
Després de l’àpat, els Sicart prenien el cafè en una estança de forma quadrada que dona a la façana principal situada a la cantonada dreta del castell. Alhora, aquest espai també funcionava per rebre visites i hi destaca el treball en fusta, forja, ceràmica en els diferents detalls decoratius.