«No volem créixer per créixer, però hem de solucionar els problemes d’habitatge»

Entrevista Més Vila-seca. 30/01/2026. Cristina Serret.

Abans d’acabar l’any es va aprovar el pressupost més elevat de la història del municipi, gairebé 50 milions d’euros. Què representa aquesta xifra per Vila-seca i els seus habitants?
–Aquesta és una pregunta molt genèrica, i abordar-la té certa complexitat. El pressupost és una eina que ha de servir per desplegar totes les polítiques efectives i, sobretot, per dur a terme els compromisos adquirits. Per al 2026 hem aprovat el pressupost més gran de la història, però cal contextualitzar-lo: inclou subvencions directes per infraestructures importants i el procés de transformació que veurem els pròxims quatre o cinc anys. Parlo de millores en equipaments esportius, la integració de l’àmbit tramviari i projectes beneficiats dels fons Next Generation, com els centres experiencials. Però quan fem un pressupost tan gran, no només pensem en projectes massius, sinó també en les necessitats del dia a dia, com ara augmentar el pressupost del servei d’atenció domiciliària, tan necessari per a la gent gran, o altres polítiques que afecten directament la ciutadania i que potser no tenen uns pressupostos tan impactants, però sí un impacte importantíssim en la ciutadania.
Són, en definitiva, uns pressupostos elaborats amb una mirada horitzontal amb la voluntat que arribin a tota la gent de Vila-seca.

–En aquest any 2026 quines transformacions es veuran ja al municipi?
–Aquest any veurem la finalització de les obres de la Rambla i del seu entorn, així com del passeig de la Pineda, amb una inversió pròxima als 8 milions d’euros, incloent-hi un nou frontal marítim i projectes de restauració ambiental. Les obres haurien d’estar acabades abans de Setmana Santa. També tindrem intervencions importants, com la de la Xarxa Natura 2000, amb unes 40 hectàrees de recuperació ambiental, que formen part d’una visió de municipi sostenible i respectuós amb el medi ambient. Pel que fa a la transformació urbana, destaca el Centre experiencial, que generarà
espais verds que connectaran amb el Parc de la Porta del Mar, i les fases 1 a 5 de l’Estadi municipal, amb una inversió d’uns quinze milions d’euros. També s’avançarà en l’inici de les obres d’integració urbana relacionades amb el tramvia. En tres o quatre anys, pràcticament tots aquests projectes estaran executats i, si tot va bé, podrem començar la transformació urbana del barri del Colomí.

–Parlem del creixement urbanístic: la Generalitat finalment s’ha compromès a impulsar l’Àrea Residencial Estratègica de la Canaleta, fet que permetria ampliar el parc d’habitatges del poble. Quina importància té aquest projecte per al municipi?
–Encara hem de conèixer la lletra petita i establir reunions concretes amb la Generalitat, però és evident que la crisi de l’habitatge és una realitat. La nostra ciutat no té la voluntat de créixer per créixer, però sí de donar solucions a les necessitats d’habitatge. L’àrea de la Canaleta i altres plans parcials que s’estan desenvolupant a Vila-seca, com el del costat de l’avinguda Ramon d’Olzina, permetran desenvolupar uns 700 habitatges. D’aquests, aproximadament la meitat tindran algun tipus de protecció i seran assequibles per a col·lectius amb necessitats concretes. És una resposta directa a la dificultat dels joves i famílies amb rendes més baixes per accedir a l’habitatge de lliure mercat.

–En l’actualitat s’està treballant en el futur POUM. Aquesta projecció de nous habitatges implicarà la necessitat de nous serveis públics?
–El POUM està en una fase inicial, que ens permet analitzar la situació actual i comparar-la amb altres municipis respecte als requisits o requeriments que diferents organitzacions recomanen que haurien de complir les ciutats. També estem immersos en un procés participatiu on la gent diu la seva sobre qüestions com mobilitat, cultura, espais verds i creixement urbanístic. El creixement de la ciutat està marcat per la demanda. No podem impedir-lo, però sí modular l’oferta. La nostra visió és una ciutat sostenible, segura, accessible, amb una mentalitat 8-80, que vol dir que ha de ser vàlida per a un nen de 8 anys però també per a una persona de 80, amb espais públics de qualitat i sense elitismes. Volem una ciutat de qualitat per als residents, i que no deixi ningú enrere.

–S’ha anunciat que Aquopolis no es tancarà el 2026 i que es tornarà a licitar. Quina és la finalitat d’aquesta decisió?
–La finalitat és guanyar temps per desenvolupar la modificació urbanística i definir les necessitats del nou projecte. Avui en dia Aquopolis és un projecte que funciona i, per tant, fins que tinguem un possible adjudicatari que garanteixi una determinada inversió, no hi ha pressa per canviar el sistema ni el model. El projecte futur ha de ser notablement millor, amb un impacte positiu per a la ciutat i sense generar un desenvolupament només per fer més habitatges o hotels. Hem de generar un valor afegit que ens faci competitius en els pròxims trenta anys. I tot això s’ha de fer sense presses.

–Vila-seca ha descartat, de moment, aplicar un recàrrec a la taxa turística. Quins són els motius d’aquesta decisió? És definitiva?
–La taxa turística respon a una necessitat objectiva. El turisme ha evolucionat molt al llarg dels anys i avui dia genera noves exigències que els municipis turístics han d’afrontar amb recursos propis. Parlem, per exemple, de més seguretat, de serveis a les platges, de manteniment de l’espai públic i d’inversions per garantir una experiència turística de qualitat. Fa dècades no hi havia socorristes; avui tenim contractes de centenars de milers d’euros per garantir la seguretat a les platges. La pressió sobre l’espai públic en temporada alta és molt elevada, i això genera costos que l’Ajuntament ha d’assumir.

–Però el turisme ja genera ingressos, oi?
Sí, però principalment aquests ingressos recauen en l’Estat i la Generalitat a través d’impostos sobre el consum. Els ajuntaments, en canvi, només obtenen ingressos directes limitats, com l’IBI dels edificis o alguns impostos indirectes vinculats a negocis i restauració. No és suficient per cobrir totes les despeses que genera l’activitat turística. Si volem potenciar el destí turístic, desestacionalitzar-lo i oferir uns serveis públics d’alta qualitat, necessitem inversions importants. La taxa turística ens permet tenir capacitat de recaptació pròpia per fer front a aquests reptes. És un instrument al qual no podem renunciar, però el 2026 la Generalitat ja aplicarà el seu increment, i per això hem decidit no modificar-la aquest any. L’important és aplicar-la amb cura i diàleg, de manera gradual i sostenible.

–L’Ajuntament ha participat recentment en reunions amb les entitats de defensa del transport públic per reclamar una resposta urgent del Ministeri sobre l’estació intermodal. Com valoreu la situació actual i quins passos es poden esperar a curt termini per desbloquejar aquest projecte?
–La situació és dramàtica. El model actual de transport ferroviari és caòtic i insatisfactori per als usuaris. Portem més de vint anys sense canvis significatius. La infraestructura a Catalunya és lenta de desenvolupar i no hi ha suficient inversió en operativitat, vies i nous trens. Necessitem un model millor, que funcioni per a la ciutadania. Podria ser gestionat per Adif o Ferrocarrils de la Generalitat, però ha d’incloure una estructura pròpia i enfocada en l’usuari. Com a societat, no ens podem permetre continuar amb aquest servei deficitari, especialment quan ens comparem amb altres països d’Europa. L’estació intermodal és un exemple paradigmàtic: fa més de dosanys que esperem l’estudi informatiu i la resposta a les al·legacions. Mentre en altres regions de l’Estat avancen amb estudis, projectes i obres, aquí encara estem en fases preliminars. La infraestructura ferroviària gestionada des de Madrid, que afecta el dia a dia dels ciutadans de Catalunya, presenta un servei deficient i insuficient. Després de vint anys de promeses, tenim cada cop pitjor servei i mancances estructurals greus. Independentment de partits o ideologies, cal un model millor. Ferrocarrils de la Generalitat funciona perquè té un model que pivota sobre l’usuari i aplica polítiques que es desenvolupen des de la proximitat.