L’Auditori Josep Carreras de Vila-seca va acollir ahir un acte institucional en memòria de Maria Elena Maseras Ribera (Vila-seca, 1853), figura pionera en la història de la medicina i de l’educació. L’acte, organitzat per l’Ajuntament de Vila-seca, conjuntament amb l’Agrupació Cultural de Vila-seca, va anar a càrrec de l'alcalde de Vila-seca, Pere Segura; la regidora de Cultura, Manuela Moya i la presidenta de l'Agrupació Cultural de Vila-seca, Montse Garriga, i va servir per reivindicar el llegat de la primera dona a matricular-se en una universitat a l’Estat espanyol i la primera a llicenciar-se en Medicina.
L’acte va incloure la presentació del llibre M. Elena Maseras Ribera (1853-1905), la dona que va trasbalsar la universitat, una obra coeditada per l’Ajuntament de Vila-seca i la Secció de Lletres de l’Agrupació Cultural de Vila-seca. El llibre ha estat elaborat per Mireia Oncins, Maria Estradé, Olga Cabanyes, Ginés Puente, Miguel Ángel Limón i Ramon Setó, i aprofundeix en la vida i la transcendència històrica d’aquesta figura clau.
L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, va donar la benvinguda als assistents i va presentar els autors de l’obra, que van destacar la importància de Maseras com a referent en la lluita per l’accés de les dones a l’educació superior.
Durant la jornada es va posar en valor la seva perseverança per trencar barreres en un context que excloïa les dones de l’àmbit universitari, obrint camí a les generacions futures. L’homenatge va comptar també amb el suport acadèmic del rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, i del degà de la Facultat de Medicina, Antoni Trilla, a través de vídeos testimonials. L’acte va finalitzar amb l’actuació musical a càrrec de Cristina Ruiz i Heidrun Bergander.
Nascuda a Vila-seca, Maseras va iniciar els estudis de Medicina a la Universitat de Barcelona l’any 1872, gràcies a un permís especial concedit pel rei Amadeu de Savoia. Tot i completar la carrera, va desenvolupar la seva trajectòria professional en l’àmbit educatiu com a mestra, exercint la docència a Vilanova i la Geltrú i a Maó, on va morir l’any 1905.
