“Hem de ser un destí turístic amb una proposta basada en la qualitat”

Entrevista El Punt Avui. 24/09/2026. Josep Cartanyà.

Pere Segura afronta el tram final del mandat enmig del procés de transformació del nucli de la Pineda i amb la mirada posada en el projecte de millora del centre històric de Vila-seca.

Ens trobem a pocs mesos de les eleccions. Té la sensació que hi arribarà amb els deures fets?

Tinc la certesa que tot allò que ens vam comprometre a impulsar s’ha fet. El pla d’acció municipal ens indica que hi ha més del 80% de les accions iniciades, en execució o fetes. També s’han acabat realitzant actuacions que no teníem previstes. Estem molt satisfets de com ha anat el mandat.

Vila-seca ha presentat a la llei de barris un projecte de millora del centre històric. Hi ha actuacions que podrien accelerar-se gràcies al pla?

El que busquem amb la llei de barris és la dinamització d’un centre històric ampliat. El projecte es basa en la idea de crear la Vila-seca creativa, dinamitzar locals, millorar equipaments i crear un espai dinàmic al centre. La llei de barris busca que cada ajuntament treballi amb una visió estratègica i col·labora amb quanties que poden arribar a cobrir el 60% de les actuacions, ja que la resta l’assumeix el municipi. Per tant, actua com a accelerador.

El PSC demana que Vila-seca s’incorpori al sistema de seguretat impulsat per un grup de municipis del territori per compartir tecnologia, informació i costos. Sembla que el govern no s’ho planteja.

Jo puc entendre que, des dels partits de l’oposició, no sàpiguen com funciona la Policia Local i, quan fan aquestes afirmacions, les facin des de la ignorància. La Policia Local no està aïllada ni interconnectada i hi ha transferència d’informació. El sistema de detecció de matrícules està connectat amb els cossos de seguretat del país. Tenim reunions de la Junta Local de Seguretat, on intercanviem amb tots els cossos les preocupacions i els nivells de delicte. Ells fan referència a una aplicació que, si haguéssim hagut de dependre’n, a dia d’avui encara no estaria implementada. Nosaltres ja tenim aplicacions i programes informàtics propis. Entenc que aquest és un projecte que té un punt de vista partidista, però nosaltres no tenim aquesta necessitat.

La Pineda està en plena transformació. En quin moment ens trobem del procés?

La Pineda és un nucli que sempre ha estat en constant transformació. D’aquella Pineda dels anys 70 o 80 a la d’ara han canviat moltes coses. S’ha desurbanitzat el frontal marítim, s’han generat passejos, zones verdes i equipaments. Ara ens trobem en un procés d’acceleració gràcies als fons europeus, a noves inversions i al creixement del Port de Tarragona. Nosaltres fa anys que treballem amb un projecte estratègic que vol fer de la Pineda un nucli basat en el turisme especialitzat, en activitats avançades i en la desestacionalització. Hem de ser un destí turístic amb una forta sensibilitat ambiental i amb una proposta no basada en la quantitat, sinó en la qualitat. Això, juntament amb actuacions com la pavimentació del passeig antic, la integració del port dins de l’àmbit urbà o la transformació de l’àmbit d’Aquopolis faran possible que, d’aquí a sis o vuit anys, la Pineda estigui en un nivell molt diferent.

Un dels canvis que desperta més interès és saber com serà la zona de l’Aquopolis-Pacha.

La voluntat és que la transformació de la zona es basi en estàndards de màxima qualitat i en espais urbans pensats per a la ciutadania. Ara han d’acabar prenent forma les idees sobre les quals es basarà el nou projecte, que haurà de quedar molt definit per la voluntat d’inversió dels privats.

Un dels projectes que s’estan treballant és el Centre Experiencial Cal·lípolis a la Pineda. Quin valor afegit aportarà a la Costa Daurada?

Estem generant equipaments de contingut basats en la cultura i l’entreteniment i això no és habitual a la costa. Normalment trobem equipaments d’oci, parcs d’atracció, aquàtics o bé museus. Ara comencem a oferir una oferta basada en una arquitectura d’avantguarda en espais agradables i a generar divulgació científica i cultural d’una manera atractiva per a tots els públics. Aquest és el paper que jugarà el Cal·lípolis. Aquest espai, juntament amb el Celler o el Castell, farà que la nostra proposta turística sigui reeixida i variada.

Una altra de les inversions destacades d’aquest mandat és la zona esportiva.

Aquest és un gran compromís per a aquest mandat i que fa anys que defensem. Nosaltres teníem bons equipaments de bàsquet, hoquei o patinatge, que no són esports tan majoritaris, i ara abordem esports com el futbol, l’atletisme i els esports de raqueta. Tot això amb una mirada que sigui d’equipament de ciutat, amb espais d’oci, gimnasos i restauració.

Des que el president Illa va confirmar que l’estació intermodal Vila-seca Aeroport de Reus seria una realitat, li consta que s’hagi fet algun pas més?

No. Ens diuen que segueix la tramitació ordinària i, pel que es veu, a Catalunya aquestes tramitacions que es gestionen des de Madrid són més llargues que un dia sense pa, com diuen. Ja fa més d’un any que estem pendents de la declaració d’impacte ambiental. Si els xinesos treballessin al mateix ritme que nosaltres encara anirien amb el carro i l’ase. Aquesta no és una estació que estigui enmig d’una zona de protecció, sinó en un àmbit on passen dues infraestructures ferroviàries, per tant, no sé quina declaració d’impacte ambiental ha d’haver-hi al darrere. És desesperant.

La Generalitat va prorrogar sis anys més les concessions dels autobusos interurbans. Com pot afectar això la mobilitat del Camp de Tarragona?

Ens pot afectar perquè no ens ha permès fer un debat sobre les necessitats del territori, els canvis que s’haurien d’impulsar, la millora del servei o la tecnològica. Per a mi, que s’hagin prorrogat és una qüestió més aviat anecdòtica. El problema de la pròrroga és que aquest debat que s’està ajornant és importantíssim i afecta molts ciutadans. No podem viure amb un transport públic com el d’ara.

I pel que fa a l’ampliació del servei de transport públic urbà de Vila-seca, com està funcionant?

El transport públic urbà de Vila-seca és una de les fites més ambicioses que ha pres una ciutat de més de 20.000 habitants del Camp de Tarragona. Estem molt contents d’un servei que ja arriba a uns 300.000 usuaris i sempre està en una millora constant. Ens ha generat molt de benefici des del punt de vista social, és gratuït i hem reduït la mobilitat del vehicle d’una manera dràstica. I si això som capaços d’enllaçar-ho amb un bon transport públic, sigui bus, tramvia o amb uns bons Rodalies –a veure si d’una vegada es parla del Rodalies del Camp de Tarragona–, podríem parlar de com reduir la dependència del vehicle privat, que és el gran repte.

L’Ajuntament de Vila-seca va abandonar l’Associació per l’Impuls de l’Àrea Metropolitana perquè no està d’acord en la manera de prendre les decisions. S’ha plantejat tornar-hi?

De moment no hi tornarem. Quan els objectius estiguin ben definits i, sobretot, les regles del joc, no descartem tornar-hi. Però ara mateix jo crec que no estem en aquest punt. De fet, jo sempre dic que aquesta àrea metropolitana, a banda de titulars i reunions, poques coses ha fet. Independentment d’una àrea metropolitana, les taules de diàleg i de discussió conjunta entre municipis sempre són bones i ja ho fem.