"El gran repte que tenim entre mans són les polítiques d’habitatge"

Entrevista Més Vila-seca. 31/01/2025. Cristina Serret.

Fotografia de Gerard Martí.

L’alcalde analitza les grans qüestions del govern per a l’any que tot just comença

–Com valora l’any 2024, que tot just s’ha acabat?
«En faig una valoració molt bona, en el sentit que hem pogut finalitzar part dels projectes que s’havien encetat en el mandat anterior i seguim treballant en la resta de propostes que teníem compromeses amb la ciutadania.
El 2024 ens deixarà fites com la signatura del conveni del tramvia, la licitació i adjudicació de les fases 1 i 2 de la remodelació de l’Estadi municipal i l’inici del projecte de Xarxa Natura 2000, una de les peces del projecte Cal· lípolis que també comporta la remodelació de la façana litoral».

–El fet de governar amb majoria absoluta us dona una major agilitat a l’hora d’actuar.
«Bé, en l’anterior mandat no teníem majoria absoluta i vam poder desenvolupar gran part del nostre pla de govern. Evidentment, ho vam fer buscant el consens, amb moltes converses i negociacions. I, en alguns moments, amb moltes dificultats.
La majoria absoluta permet agilitzar aquest procés i no entrar en el tacticisme polític que té poc a veure amb l’interès de la ciutadania.
Encara que en l’anterior mandat això podria haver passat, vam poder evitar aquestes dinàmiques».

–El pressupost aprovat per enguany és de 39 milions d’euros. Com es veu afectat per qüestions globals com la inflació?
«Intentem mantenir la pressió fiscal en el rang més baix, però això resulta realment difícil quan estem sotmesos a un procés inflacionista que està per sobre del 3%, perquè això implica increments de la massa retributiva  de l’Ajuntament o que els serveis i les obres també es vegin inflacionats i, per tant, amb els mateixos diners, no pots fer les mateixes coses. La nostra voluntat sempre ha sigut ser prudents, perquè entenem que les famílies tampoc ho estan passant bé i no els sobren els recursos. Però el nostre model d’Ajuntament es caracteritza per abordar moltes qüestions públiques des del pressupost municipal i, per tant, tampoc podem tenir una política excessivament ortodoxa en no augmentar impostos perquè, llavors, hauríem de replantejar el nostre model d’Ajuntament».

–En el capítol d’inversions esteu sotmesos a les limitacions imposades per les regles d’estabilitat pressupostària.
«Perquè s’entengui bé, començaré explicant que l’Estat utilitza els ajuntaments per generar marge econòmic per a la seva pròpia despesa. El dèficit general del país es calcula amb la suma de totes les administracions: locals, Generalitat i Estat, i aquesta norma tan restrictiva fa que el marge que, per exemple guanya un ajuntament, se’l pugui menjar l’Estat en forma de dèficit. Aquesta normativa pretén que els ajuntaments, en lloc d’entrar en dèficit, generin romanents.
Per a nosaltres això és una deslleialtat absoluta, perquè la normativa tracta tothom igual, tant si té deutes com si no, i sovint ofereix poca flexibilitat als ajuntaments per abordar les polítiques més necessàries o que són més reclamades pels seus ciutadans. Nosaltres no tenim deute. Llavors, què hem de fer amb el romanent? Doncs buscar escletxes que ens permetin abordar les qüestions més importants que té la nostra ciutat».

–Un dels eixos principals de la vostra actuació de govern és l’àmbit social. Quines són les prioritats, a dia d’avui?
«A Vila-seca som un referent en atenció ciutadana i equipaments. I no és fàcil, i mai és suficient. Però, de vegades, tampoc està prou valorat. Tenim un equip format per una quarantena de professionals especialitzats que aborden totes les problemàtiques amb les seves complexitats. I, tot, des d’una visió molt general, que va des dels propis serveis socials bàsics a l’atenció a la gent gran, l’atenció i la protecció a la infància, la promoció i impuls a l’emprenedoria de les dones i els joves, les polítiques d’igualtat, de gènere i de protecció a la dona…
I, sobretot, a les polítiques d’habitatge, que és el gran repte que tenim entre mans, no només a Vila-seca, sinó a tot el país. I no ens en sortirem si la Generalitat o l’Estat no aporten els recursos necessaris».

–El comerç, en canvi, és una qüestió pendent.
«Som en un procés molt complex. I no només a Vila-seca: el comerç, en general, s’està transformant. Aquí partíem d’un teixit comercial modest respecte a les grans ciutats. Allà, veiem com les avingudes i els centres comercials s’estan quedant buits per l’avenç del comerç online i, si aquestes ciutats, que tenien un històric basat en el comerç estan patint tant, doncs nosaltres estem tenint una repercussió similar sense tota aquesta base. És difícil fer polítiques sobre el comerç en un moment de canvi tan radical. Les farem, però sabent que ens trobem immersos en aquesta realitat».

–La gastronomia és un altresector que necessita atenció?
«Penso que, en aquest àmbit, Vilaseca ha tingut un creixement exponencial. L’oferta és molt gran, hi ha cuina de tota mena, més econòmica, més cara, informal o popular i ara, amb l’obertura del Pòsit a la Pineda, s’està generant també molt dinamisme. Una altra cosa és si parlem de gastronomia en el sentit de producte de quilòmetre zero i de valor afegit. Si ens comparem amb Cambrils, per exemple, encara estem lluny d’això i hi ha un camí per recórrer.

Tenim una estratègia i l’anirem fomentant, però no serà una cosa d’avui per demà. Després, hem de pensar que Cambrils basa la seva promoció en la gastronomia. Per a nosaltres serà un pilar, però a Vila-seca apostem pel turisme familiar, d’oci, d’equipaments, ambiental… En aquests àmbits és on som més forts. Ara, ens hem de consolidar i fer que vagin sortint propostes gastronòmiques. Una de les idees és, per exemple, que en el futur Centre experiencial de Cal· lípolis hi hagi un espai per desenvolupar una oferta d’aquest tipus».

–Creu que el canvi de govern a la Generalitat es farà notar d’alguna manera en els projectes que afecten Vila-seca?
«Aquest nou govern el veig molt condicionat per forces polítiques
perifèriques. En molts casos, a més, les iniciatives que promouen aquestes forces són molt residuals i estan en contra de la visió general de la ciutadania. De moment, pel que hem pogut veure amb Hard Rock, comencem malament, perquè fer canvis de normatives que suposaran la no realització de determinats projectes que tenen un consens generalitzat, simplement per qüestions de partits polítics que són molt minoritaris o que, fins i tot no tenen ni representació al Camp de Tarragona, és fer política d’esquena del territori».

–La futura Àrea metropolitana ens farà més forts, de cara a qüestions com aquestes?
«Jo no veig l’Àrea metropolitana com una cosa que faci que tot vagi bé. Perquè l’àrea metropolitana comenci a funcionar, el primer que ha de fer és estructurar-se, definir quina forma i quina governança ha de tenir. No acabo d’entendre que no tingui una estructura de personal que supervisi els serveis que gestionarà. Per tant, penso que, a més de generar informes i encàrrecs a consultories, el que ha de fer és decidir quina serà la seva estructura de gestió i presa de decisions i quines competències li aboquem d’entrada.

Penso que han de ser totes aquelles que els municipis considerin que els resulta més atractiu fer-ne una gestió conjunta. Per decidir si un projecte es fa o no es fa a Salou o a Vila-seca no ens cal anar a l’Àrea metropolitana, la ciutadania ja s’ha expressat de manera molt clara el dia de les eleccions perquè tothom va ser molt clar amb el que cadascú promovia. És després, a posteriori, quan algú ha acceptat fer aquestes transaccions a canvi d’un vot. Però això no té res a veure amb l’Àrea metropolitana, sinó amb una política oportunista que em resulta incomprensible, perquè no té en compte les necessitats reals o la visió de la ciutadania. Un pacte de govern que abordi el finançament de Catalunya em sembla correcte. Que abordi trenta punts més, entre els quals un canvi de fiscalitat de Hard Rock perquè el projecte no es dugui a terme té més a veure amb les ganes de fer-se la guitza entre partits».