El 1162 ja és coneguda com a “Torre de l’homenatge”. La donació reial als Olzina condicionava la construcció d’un castell o fortificació que protegís els béns i les persones (l’homenatge), provinents dels territoris cristians més septentrionals que s’avenien a repoblar les terres reconquerides després de més de dos-cents anys d’ocupació dels sarraïns. Per les restes localitzades en el mateix enclavament i el seu entorn, gairebé segur que aquesta torre fou edificada, com era freqüent, sobre una antiga construcció de l’època romana.

Bibliografia

• L'Ajuntament confecciona un cens per preservar les torres de defensa. El Pont de fusta: revista de Vila-seca i de Salou, 1991, núm.147, p. 14.
• ALOGUÍN i PALLACH, Ramon. Guia de fortificacions de Tarragona. Tarragona: Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Tarragona: JTFM Associats, 1998. p. 122-124. ISBN 84-7320-071-3.
• Dossier Torres de defensa de Vila-seca: [diversos articles]. 1989-1996. 1 v.
• JANSÀ i GRA, Carles. Llocs singularitzats: la Torre del Castell. Pont de fusta: revista de Vila-seca i de Salou, 2012, núm. 385, p. 18. 
• LIAÑO MARTÍNEZ, Emma. Vila-seca i Salou: el seu passat monumental. Vila-seca-Salou: Agrupació Cultural de Vila-seca i Salou, DL 1984. (Monografies de Vila-seca i Salou ; 9). ISBN 84-398-1764-9.
• Torres de defensa. Vila-seca: l'Ajuntament, cop. 1991.