Seleccionar idioma
És una obra del municipi de Vila-seca inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L’any 1917 es va fundar el Sindicat Agrícola de Vila-seca, que el mateix any li va comprar al comte de Sicart els terrenys per construir-hi un celler.
Es va encarregar aquest projecte a l’arquitecte Pere Domènech Roura (1881, Barcelona-1962, Lleida), fill de l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner.
Celler de vi i oli. L’espai central de forma quadrada funcionava com a cup, és a dir, com a recipient estanc cobert amb volta catalana. En el recorregut, s’hi aprecien diferents obertures a la paret i també una de petita en el sostre del cup central. L’obertura en aquest espai servia per a abocar-hi el raïm, ja que, antigament, la disposició del celler no era com la veiem actualment, sinó que cada cup quedava aïllat de la resta. La funció de celler es va començar a desenvolupar a partir de Johan Kies perquè aquesta família eren productors d’aiguardent.
L’edifici compta amb una petita planta soterrani, accessible a través de l’escala de servei situada a la zona esquerra del castell.
Aquesta planta disposa de tres petits espais, que eren utilitzats com a celler i on es trobaven els cups subterranis separats per cambres de grans carreus de pedra aïllants i ventilades. El disseny arquitectònic d’aquestes sales responia a la necessitat de funcionalitat per tal d’optimitzar la producció del vi mitjançant mètodes constructius moderns.
La funció com a celler d’aquesta part del castell es va iniciar en temps de la família Kies ja que ells van ser productors d’aiguardent. Posteriorment, en època dels Sicart, el celler va continuar sent rellevant ja que coincideix amb un moment d’augment i expansió de la producció vitivinícola a Catalunya. Aquest fet es relaciona amb la construcció del celler sindicat agrícola de Vila-seca, situat al costat del castell.
Els treballs de construcció es van iniciar el març de 1919 i el 1920 ja s’hi va rebre collita. L’obra es va fer amb pedra de sauló de la partida de termes de “les garrigues”. Sembla que en la construcció van participar gairebé tots els contractistes i paletes de la localitat.
A finals de segle xx, aquest celler cooperatiu va cessar l’activitat, quan es van arrencar les vinyes i l’agricultura va deixar de ser la principal activitat del municipi.
L’edifici és propietat de l’Ajuntament de Vila-seca i l’entitat municipal va decidir destinar-lo a usos culturals.
