Les golfes de l’edifici segueixen la tradició constructiva de l’arquitectura domèstica catalana, a partir de la qual es projecten espais diàfans, amplis, alts i ventilats. L’organització arquitectònica de l’espai es disposa en dues zones: l’ala dreta destinada a les estances del servei i l’ala central i esquerra amb espais per realitzar-hi diferents tasques domèstiques i altres tasques relacionades amb la funció agrícola. Hom pot apreciar la lluminositat, l’amplitud i la transparència de l’espai, característiques que facilitaven la ventilació, l’assecat i la conservació dels fruits, com per exemple les avellanes, garrofes, o ametlles, fruites típiques del Camp de Tarragona, assecades i emmagatzemades en aquest gran espai del castell.
Tota la planta de golfes estava coberta per un sostre de bigues, de canyís i de llates de fusta. El projecte de rehabilitació del castell que s’ha dut a terme en els darrers anys ha permès de remodelar tota la sotacoberta d’aquesta planta, la qual es trobava molt malmesa i, així, dotar l’edifici de totes les garanties estructurals.
