El Castell de Vila-seca ha acollit avui dimecres, 4 de novembre, la presentació en roda de premsa de l’exposició “La mirada de Medusa”, una proposta que convida a descobrir l’evolució del retrat fotogràfic a través de l’obra de tres autors de generacions diferents: Francesc Català-Roca, Leopold Samsó i Lluc Queralt. La mostra ofereix un recorregut per la cultura catalana de les darreres dècades a través dels rostres de personalitats que han contribuït a configurar-la des de disciplines com l’art, la literatura, el cinema i les arts escèniques.

La presentació ha comptat amb la participació de la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Vila-seca, Manuela Moya; el director d’art de la Fundació Vila Casas i comissari de l’exposició, Bernat Puigdollers; el fill del fotògraf Francesc Català-Roca, Andreu Català; i els fotògrafs Leopold Samsó i Lluc Queralt.

Durant la seva intervenció, la regidora de Cultura, Manuela Moya, ha destacat la consolidació del Castell de Vila-seca com a espai de referència cultural i expositiu. En aquest sentit, ha recordat que “aquesta és la dotzena exposició que acull el Castell i ja hem assolit els gairebé 50.000 visitants”, una xifra que posa de manifest l'interès que desperta la programació artística d'aquest equipament.

Per la seva banda, el comissari de l'exposició, Bernat Puigdollers, ha posat en valor la col·laboració entre la Fundació Vila Casas i l'Ajuntament de Vila-seca, tot destacant la satisfacció de continuar treballant conjuntament i reforçant els vincles entre ambdues institucions. Puigdollers ha remarcat que aquesta col·laboració permet que les obres surtin dels espais habituals de la Fundació i arribin a nous públics arreu del territori. Pel que fa al contingut de la mostra, ha explicat que l'exposició permet descobrir com tres artistes de generacions diferents observen i interpreten el món a través de la fotografia.

En representació de Francesc Català-Roca, el seu fill Andreu Català, ha reivindicat la dimensió comunicativa de la fotografia, tot recordant que el seu pare considerava que les imatges estaven fetes per ser compartides. També ha destacat que Català-Roca es definia a si mateix com a fotògraf, i no com a artista, i ha convidat el públic a visitar una exposició que, segons ha expressat, convida a posar la ment en moviment i a descobrir noves maneres de mirar.

El fotògraf Leopold Samsó ha compartit alguns records de la seva trajectòria professional, iniciada als 14 anys com a aprenent de fotografia. Actualment jubilat, Samsó ha recordat els anys en què va desenvolupar la seva activitat professional des del seu estudi situat a la Rambla de Barcelona, una experiència que ha marcat la seva manera d'entendre el retrat i la relació amb les persones fotografiades.

Finalment, Lluc Queralt ha expressat el seu agraïment per formar part d'una exposició al costat de dues figures de referència de la fotografia catalana. Ha qualificat de molt gratificant la sinergia entre els tres autors, que, malgrat tenir mirades diferents, han compartit temàtiques i protagonistes similars al llarg de les seves trajectòries. Queralt també ha reflexionat sobre la importància de la psicologia i de la relació personal amb els artistes a l'hora de retratar-los, així com sobre la necessitat d'adaptar la llum i els espais a la mirada particular de cada fotògraf.

Tres generacions, tres maneres de mirar

L'exposició posa en diàleg tres maneres d'entendre la fotografia i el retrat, marcades per contextos històrics, llenguatges artístics i sensibilitats diferents. Més enllà de la representació dels seus protagonistes, les imatges permeten descobrir les transformacions culturals i socials de cada època, així com la mirada particular de cadascun dels fotògrafs.

Francesc Català-Roca, una de les figures de referència de la fotografia catalana del segle XX, presenta retrats de personalitats com Joan Miró, Salvador Dalí, Antoni Tàpies, Josep Pla o J. V. Foix. Les seves fotografies destaquen per una mirada precisa i natural que ha contribuït a construir l'imaginari visual de la cultura catalana contemporània.

Per la seva banda, Leopold Samsó aporta una visió més urbana i transgressora, amb retrats de figures com Joan Brossa, Ocaña, Sílvia Munt, Pepe Rubianes, Miquel Barceló o Jaume Plensa. La seva obra posa l'accent en el gest, la personalitat i la força expressiva dels protagonistes.

Finalment, Lluc Queralt completa aquest recorregut generacional amb una mirada vinculada a la creació contemporània, explorant les relacions entre la identitat, l'expressió artística i el pas del temps.

La mostra estableix, a més, un vincle simbòlic entre la memòria històrica que preserva el Castell i la memòria visual que recullen les fotografies exposades. Dues formes de conservar el passat que es complementen i conviden el públic a reflexionar sobre la identitat i la memòria col·lectiva.