Els Prats d’Albinyana de Vila-seca inclosos dins de la Xarxa Natura 2000 han estat escenari avui dimecres 23 d'octubre de la primera visita d’obres per part de les autoritats implicades en la seva recuperació i restauració. La visita ha servit per poder comprovar de primera mà l’evolució de les obres que s’estan fent sobre el terreny, en un espai natural de gran valor mediambiental i paisatgístic amb una extensió total de 37,78 hectàrees. Les obres estan pressupostades en 2,3 milions d’euros i tindran una durada de 12 mesos.
La visita institucional ha comptat amb la presència del president del Port de Tarragona, Saül Garreta, així com d'altres representants del Port; de l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura; i de Xavier Villacampa, director dels Serveis Territorials del Departament de Territori a de la Generalitat de Catalunya a Tarragona. La benvinguda i l’exposició del projecte ha anat a càrrec de Rafael López-Monné, cap del Departament d’Acció Climàtica i Territori de l’Autoritat Portuària; i de Laureà Giné, director de l’Oficina Territorial d'Acció i Avaluació Ambiental de Tarragona.
L’acte d’inauguració de la primera fase dels treballs ha consistit en la presentació del projecte i dels objectius de recuperació d’espècies animals i vegetals pròpies d’un espai humit a la vora del mar. Els dos conductors de l’acte explicat les raons de l’alt valor paisatgístic i biològic dels Prats d’Albinyana de Vila-seca, destacant algunes de les particularitats de l’espai a través d’exemples d’espècies en risc pròpies d’aquest tipus d’entorn natural.
L’explicació dels dos experts ha estat il·lustrada amb una exposició fotogràfica efímera composta per 10 panells amb imatges de grans dimensions de les espècies animals i vegetals més característiques dels Prats d’Albinyana, elaborada pel l’ambientalista i fotògraf, Ferran Aguilar.
Un espai natural de gran valor per a la biodiversitat
La recuperació dels Prats d'Albinyana té una importància cabdal per a la biodiversitat de la zona. Aquest espai natural alberga una gran varietat d'espècies, algunes d'elles amb un alt risc d'extinció.
Entre elles, López-Monné i Giné han destacat les següents:
- La bívia tridàctila (Chalcides striatus): Un petit sauri amb potes molt reduïdes, adaptat a les praderies humides. A Catalunya és molt escàs i a la costa està quasi extingit.
- L'escarabat blau (Hoplia caerulea): Una joia que habita els Prats d'Albinyana. És una espècie vulnerable en estat silvestre i constitueix un excel·lent indicador de la conservació de l'hàbitat. La IUCN l'ha catalogat com una espècie vulnerable.
- La tortuga babaua (Caretta caretta): Des de l'any 2020, la platja de la Pineda s'està convertint puntualment en un punt de reproducció d'aquesta espècie, fet que obliga a tenir més cura del litoral.
- La gamba (Branchipus schaefferi): Un crustaci d'aigua dolça que ocupa els tolls temporals.
- La gavina corsa (Ichthyaetus audinii): Una gavina nidificant al Port de Tarragona que ha estat en perill d'extinció. En aquest moments no és present en els Prats d’Albinaya però s’espera que la restauració de l’espai permeti la nidificació d’aquesta au marina.
- Papallona tigre: És una espècie migradora procedent de l'Àfrica tropical, cada cop més abundant i més àmpliament distribuïda. Es pot veure amb certa facilitat als Prats d’Albinyana a causa de l'abundància de la seva planta nutrícia, una liana del gènere Asclepia.
- El lliri groc (Iris pseudacorus): Una planta pròpia d'herbassars, bogars i maresmes, amb una gran capacitat de depuració de les aigües.
- Paisatges humits: Aquesta comunitat vegetal és la representació natural dels herbassars graminoides relictes dels ambients humits del litoral mediterrani. Actualment és considerat un habitat prioritari del Molinio-Holoschoenion.
Un projecte ambiciós per a la restauració dels Prats d'Albinyana
El projecte de restauració dels Prats d'Albinyana, amb un pressupost de 2,3 milions d'euros i una durada de 12 mesos, té com a objectiu principal restaurar els hàbitats i ecosistemes propis d'aquest espai natural protegit. L’espai natural que es recuperarà té una superfície de 37,78 hectàrees situades al costat de la ZAL, en un zona pertanyent a la Xarxa Natura 2000, concretament a l’espai de la Sèquia Major, que comprèn dos sectors separats: la Sèquia Major pròpiament dita i els Prats d’Albinyana. Ambdós espais també estan inclosos en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). A més, part de l’espai dels Prats d’Albinyana està catalogat com a zona humida de la Platja dels Prats de Vila-seca. Com a patrimoni cultural, destaca la presència de restes arqueològiques de la vil·la romana de Cal·lípolis.
El projecte preveu crear una crear una llacuna de grans dimensions amb una illa central. L’existència de la llacuna permetrà reintroduir a l’espai espècies diverses. Dins de la llacuna, es formarà una illa de gairebé 27.000 metres quadrats que permetrà que aus com la gavina corsa, puguin nidificar-hi, ja que reunirà les condicions òptimes per a atreure la seva presència.
Al voltant de la gran llacuna es crearà un bosc de ribera gràcies als més de 13.000 arbres que s’hi plantaran i que inclouran espècies com els àlbers, salzes, oms o pins. Aquest bosc, a la vegada, afavorirà la presència d’altres aus que actualment ja són presents en aquesta zona, com els ratpenats, millorant el seu hàbitat. Així mateix, es plantaran plantes i arbusts petits, com joncs i herbassars graminoides característics d’aquesta mena d’ecosistemes. El projecte contempla la plantada de més de 45.000 peus vegetals però, els responsables de l’obra revisaran aquesta xifra atès que l'espai ha gaudit d'una gran recuperació espontània durant els últims anys de "no intervenció humana" i és possible que es rebaixi significativament el nombre d'espècies a replantar.
