El quartet de saxos, Kebyart Ensemble, torna a l'Auditori

Entre els símbols musicals impresos en una partitura i el so que rep l'espectador que assisteix a un concert hi ha un estadi clau: la interpretació. Aquesta és la lectura que els músics fan del text musical, traslladant a l'oient una determinada interpretació que, degut a la qualitat de immediatesa inherent al fet musical, és única i diferent a qualsevol altra.

Aquesta és la premissa amb la que el compositor hongarès Péter Eötvös compon el seu recent quartet de saxòfons.

Amb motiu del 250è aniversari de Beethoven Kebyart ha fet una transcripció del seu Quartet de cordes Op. 14 Núm. 1 que és, alhora, un arranjament fet pel propi compositor de la seva novena sonata per a piano. És interessant observar com Beethoven va fer múltiples transcripcions de la seva música per a diferents formacions al llarg de la seva vida. Es tracta, per tant, d'una mateixa música vista per l'òptica de dues formacions instrumentals completament diferents.

L'obra de Joan Magrané destaca per la inspiració en música de compositors i fonts del passat. En el seu últim quartet de saxos, Chanson, ens presenta tres variacions amb una mirada contemporània sobre Toutes les nuits del compositor renaixentista Clément Janequin.

Per últim, Recitation Book de l'americà David Maslanka adopta la forma d'una col·lecció de madrigals i il·lustra a la perfecció el concepte de lectures diferents. Un coral de Bach, un madrigal de Gesualdo i un cant gregorià travessen la mirada de Maslanka resultant en una música de gran poder evocatiu.